CALENDARI LUNAR. FOTOGRAFIA EXHIBIDA EN EL MUNTATGE DE L'INSTAL·LACIÓ.

Cercant documentació sobre el creixement i decreixement del moviment  lunar, vaig trobar uns calendaris prehistòrics suposadament construits per dones, per comptabilitzar els ritmes lunars i PODER RELACIONAR-LOS amb les seves menstruacions. Les primeres astrònomes es presuposa que eren dones, que desenvoluparen matemàtiques aplicades al seu propi cos.

Vaig pensar a construir un objecte-ós que formés un calendari lunar, que ens portés a recordar aquells calendaris petits construïts a la prehistòria. Els textos contemporanis trenquen aquest calendari unívoc en sis fragments diferents, per que les dones menopàusiques vivim, ja,d’esquena a la lluna: AL NOSTRE COS  té un altre funcionament motivat pels canvis hormonals, depent de si mateix. Per exhibir-los he pensat penjar aquest fragments,del sostre, separats entre si. Hi ha textos per davant i per darrera de les peces: petjades contemporànies actuals. Els textos estan pensats con “ESLOGANS DESTRUCTORS i DE CEL.LEBRACIÓ”.

Looking for documentation about the growth and decrease of the lunar movement, I found some prehistoric calendars supposedly built by women, to record the lunar rhythms and POSSIBLE to relate them with their menstruations. The first astronomers are supposed to be women, who developed mathematics applied to their own body.I thought of building an object-bone that formed a lunar calendar, which led us to remember those small calendars built in prehistory. Contemporary texts break this univocal calendar into six different fragments, so that menopausal women live, already, back to the moon: IN OUR COS has another function due to hormonal changes, depressing oneself. To show them, I thought to hang these fragments, separated from each other, and from the ceiling. There are texts in front of and behind the pieces: current contemporary footprints. The texts are designed with "DESTRUCTORS AND CELL LIGHTING SYSTEMS".

 

Buscando documentación sobre los rítmos lunares, encontré unos huesos-calendarios prehistóricos construidos presuntamente por mujeres, para contabilizar sus mentruaciones. Por tanto, las primeras astrónomas podrian haber sido mujeres que desarrollaban  matemáticas aplicadas a su propio cuerpo. Pensé en construir un objeto-hueso constituido por seis unidades autónomas que presentan textos escritos sobre ellas. Dichos textos contemporáneos rompen la unicidad: las mujeres menopáusicas ya vivimos de “espaldas a la luna”, nuestro cuerpo ya tienen un corpotamiento autónomo.